Portishead

El 1991 va néixer LA banda de triphop. N'hi ha moltes d'altres com Tricky o Massive Attack, però sempre he considerat Portishead com la més important. Tricky massa intermitent i discografia molt minsa, i Massive Attack també van sortir del triphop.
Formats a Bristol (capital el triphop) van agafar el nom del poblet situat a 13km. Formats per:
Geoff Barrow: Samplers, programació, scratch, bateria, teclats...
Beth Gibbons: veu
Adrian Utley: guitarra
La música de Portishead i especialment la manera de cantar de Beth Gibbons, fumadora empedernida, és electrònica, és experimental, és triphop en estat pur. Quatre notes poden posar la pell de gallina, desde els temes amb una melodia més comercial, fins als més experimentals. Desde l'obscuritat més absoluta, a l'hipnotisme que et produeixen els samplers buscats, editats i programats per Barrow. La discografia de Portishead no és molt extensa, però tota, absolutament tota, brillant. "Dummy" (1994), "Portishead" (1997), "Roseland NYC Live" imprescindible, i l'últim i més experimental "Third" (2008).

Temes imprescindibles:
- Numb
- Sour times
- Glory box
- Roads
- Machine Gun
- Strangers
- Mysterons

Roads (Roseland NYC Live)

Sour times (Roseland NYC Live)

Glory box

Mysterons